La Mare De La Font

S’arriba a la Font per un camí d’amplada d’uns dos metres aproximadament entre els camps conreats de Can Pexu a banda i banda. Desprès el desvio de la carretera a França, va tallar-ho tot per el mig, tant els camps com el camí que portava a la font, va ser una mica d’esguerro d’aquells plans que mai més han recuperat la unitat.

La mare de la Font, continuava a peu de Bach de la Vila, en un camí fins el Muro. Aquest camí tenia el pompós nom de “Paseo de Farrer Barbarà”.

El conjunt resulta escaient i fàcil d’accedir-hi ja que hi ha suficient espai per a l’estacionament de vehicles. Aquest fet i l’abundància de la font, fa que molta gent vagi a buscar encara ara aigua per emportar-se cap a casa en grans quantitats i sigui un lloc per fer picni, per entendre’ns, el que abans es deia anar a menjar a la font.

El llac rodó presenta a l’hivern quan arribem a 8 o 10 graus sota zero, la superfície totalment glaçada i el jovent ho aprofita per anar-hi a patinar.

La Mare de la Font és un nom, que es dona a un manantial de gran caudal que abasteix una o altres fonts. A Ceret hi ha també la Mare de les Fonts, que amb la seva gran capacitat dona l’aigua a la resta de les fonts del casc urbá.

La Mare de la Font té unes mides importants, amb un recinte ampli i un mur frontal on hi ha gravats en la pedra els immortals versos d’en Jacint Verdaguer.

Els voltants de la Font s’han urbanitzat en els darrers anys, ha desaparegut l’antic Camp de la Vila, que en aquells anys 50, a part de Camps de Futbol, era també el lloc de tots els esdeveniments importants, com elConcurs Hípic o bé la festa de la Sardana, i també on s’instal.laven els circs que de tant en tant venien  de forma itinerant  a Camprodon en un recorregut que anava de poble en poble.