La Font Dels Quatre Cantons

Estem a la placeta de Cèsar August Torres, al bell mig del poble, que abans era la Plaça dels Basters.

Per la seva situació i el seu aspecte deu ser de les fonts més antigues de Camprodon; hi ha una data i una inscripció que ho documenten. No obstant no ens portem a engan, aquesta font no sempre ha estat en el mateix lloc. En èpoques anteriors, i així ens ho mostren fotografies antigues, aquest indret tenia dues grans boques en forma de túnel, una al costat de l’altre que desaiguaven les aigües al Ritort. En aquella època aquesta font estava d’esquena a la paret, és a dir, perpendicular a la seva posició actual. Anys més tard, es va retallar la casa de la pujada al pont per tal d’ampliar el carrer, llavors es va tapar un forat dels expressats i ara només en queda un que es el que vaiem amb una reixa i serveix per anar al riu.

Els quatre cantons és el centre de gravetat del poble, aquí és l’indret en que tot circula i tot passa i aquí estan registrats els aiguats més extraordinaris que ha sofert la Vila, en unes pedres a les façanes de davant de la font, concretament els grans aiguats.

A la tardor a Camprodon és molt freqüent que les pluges esdevinguin en fortes pujades dels nivells del riu i la trobada del Ter i el Ritort és el punt de màxima tensió.

Des dels Quatre Cantons, sempre que vulgueu podeu saber quina hora és, mirant el rellotge de la Vila, funciona bé, té unes campanes que donen els quarts i les hores i el seu so forma part dels sentiments més íntims dels Vilants. Mirar l’hora del rellotge de la vila és obligat també si baixeu per el Camí de Dalt. Antigament el rellotge de la vila estava a la plaça de Santa Mari, segons diuen els historiadors i fou l’alcalde Sau qui l’implantà en el lloc on ara el veiem.

Les Campanades del rellotge de la Vila han marcat el pas del temps de cadascun de nosaltres i el seu so sempre és igual, i sempre és diferent, de dia el so és més alegre, a la nit és més trist i quan plou el so, és més esmorteït.

DSCF7562