Beget

L’accés es fa des de Camprodon, en direcció a Molló, per l’actual C-38, trencant per la desviació a la dreta, en direcció a Rocabruna i Beget. Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l’any 1969, encara que geogràficament pertany a l’Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall de Salarsa i la serra del Bestracà. El poble està situat a 541 metres d’altitud i les seves cases estan esglaonades sobre el riu, travessat per dos vells i ben conservats ponts.

LLOCS D’INTERÈS

El municipi de Beget el trobareu presidit per l’església romànica de Sant Cristòfol de Beget (segle XII) , un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat.

A l’interior s’hi venera la famosa majestat de Beget: imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l’altar major.

beget

 Creat a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina. Té també molt d’interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d’alabastre, del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d’un conjunt de retaules barrocs.
Aquesta església està catalogada com a monument nacional.

El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d’un desaparegut monestir benedictí, l’església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i torre campanar de 22 metres d’alçada, amb base quadrada i de quatre pisos.

L’església és d’una sola nau, reforçada per arcs torals, de molta grandària tenint en compte la demografia de la contrada. Conserva tots els altars, retaules i imatges que es van salvar de les maldats de l’any 1936.

Té el portal a la façana de migjorn i està constituït per dos arcs de degradació, sostinguts per columnes i capitells esculturals. Malgrat l’erosió dels anys el portal és força sencer i s’observa la seva bellesa arquitectònica. El campanar està situat entre el portal i l’àbsida. És quadrat i té quatre pisos. S’hi evidencien dues èpoques de construcció. Els dos pisos superiors denoten una pedra de major qualitat, més ben escairada i de carreus més regulars. També els finestrals dels pisos superiors tenen els capitells més ben esculturats, amb motius humans i vegetals.

L’àbsida és una bella mostra del romànic madurat. El finestral és de línies perfectes; exhibeix dues parelles de columnes amb capitells esculturats. La renglera d’arcuacions llombardes, sostingudes per altres tantes mènsules, embelleixen i estilitzen la rodona barbacana.

La Majestat de Beget es va salvar de la destrucció, el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s’oposaren a la seva profanació i destrucció. És doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que poden admirar-se en el seu lloc habitual, l’altar major de l’església de Beget.

Imatge de dos metres d’alçada, amb rostre serè i sòbria expressió que la dignifica, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l’altar major. Creat a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina.
Datada entre el final del segle XII i principis del segle XIII. La veu popular la considera més antiga i afirma que va arribar a Beget procedent del puig de Bestracà, on existia un antic monestir. L’església d’aquest hipotètic monestir, castell o convent, encara avui es deixa entreveure enmig de les restes i runes d’altres edificacions.

Té també molt d’interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d’alabastre del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d’un conjunt de retaules barrocs.

 LA LLEGENDA DE LA MAJESTAT DE BEGET

Originàriament la Majestat estava en un convent de monges situat al cim del Bestracà. Un dia les monges van ofendre la Majestat i aquesta va decidir marxar del convent. Un matí la varen trobar a la porta de l’ermita del Remei, però des d’allà, la Majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins arribar al riu de Beget. Un traginer de Beget que passava per allí, la va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà.

Beget

El burro no volia caminar, i el traginer li digué: ‘Tira o rebenta!”. I el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al traginer que la Majestat no volia marxar de Beget i des de llavors es troba a l’església de Sant Cristòfol.

Les Gorgues de Beget: Tres grans basses al riu situades a les afores de Beget. Perfectes per passar un divertit dia de bany.